De porc i de senyor

Porcs bilombers

“…una mena de simi amb cara de porc que es menjava les bilombes amb gran afició!

    –Ara veureu el que és punteria, porcs golafres! –Prenent-se tot el temps del món, va alçar el seu fusell de bucaner i va apuntar cap a la capçada de l’arbre on s’estaven els micos-porcs. Va disparar contra una branca grossa. Aquesta va caure sobre els animals, i es va formar un gran xivarri de micosporcs bramant i udolant. En qüestió de segons, tota la manada havia fugit saltant d’arbre en arbre.

    –Bon tir, capità! –vaig dir-li.

–Ha, ha, fugiu, porcots!”

Els que em coneixeu ja sabeu de la meva simpatia pels porcs. A Bilomba a la vista! hi apareixen uns “actors de repartiment” que, si be no són exactament porcs, déu n’hi do la retirada que hi tenen: els porcs bilombers  (Porcus bernatustati) .

Aquests bitxos han tingut un paper essencial en la llarguíssima gestació de la història. Fa molts i molts anys, quan jo era un estudiant poc pencaire, al preciós edifici de Llotja del carrer d’Avinyó de Barcelona, un professor ens va demanar un treball que consistia en dissenyar una fruita imaginària. L’home no va acabar gens satisfet de la majoria dels nostres treballs, ja que ens vam dedicar a flipar amb tota mena de “complements” que poc tenien a veure amb la fruita pròpiament dita… però, la meva fruita -que vaig batejar mandanga– i el seu principal depredador -el tussinillu mandanguero– es van quedar atrinxerats en alguna giragonsa del meu cervell, esperant l’oportunitat per a saltar-me al damunt.

Porc 02
Alguns dels molts esbossos que vaig fer del porc bilomber.
Tusinillu 1983.jpg
Sí, és ell! El tussinillu mandanguero, avantpassat dels porcs bilombers!
Anuncis