Ofici

Domus
Il·lustració d’una domus romana per al Museu d’història de Barcelona.

Per als il·lustradors, els llibres de text són una cosa així com els bolos de poble petit per als músics, o els partits de copa contra equips de 2a B per als jugadors del Barça; una feina de poc lluïment, però necessària i que, com que som uns bons professionals (per descomptat!) l’encarem amb ganes, fins i tot amb carinyo, però sobretot amb ofici. Jo mateix, me n’he fet un fart d’il·lustrar llibres de text. Per les meves mans n’han passat unes quantes dotzenes, amb títols com ara “Llengua catalana, 3er” o “Medi natural, 5è”.

    Vagi pel davant que ni és una feina apassionant ni ben pagada, i que les editorials sempre volen la feina “per ahir”. Però és el que tenim, i gràcies.

    Quan un il·lustrador rep l’encàrrec d’il·lustrar un llibre de text, el que s’espera d’ell és que vesteixi el llibre amb uns dibuixos entenedors i divertits. No es tracta de decorar, si no de fer una mica més passadora aquella assignatura a una colla de nens que tindran a les mans aquell llibre, qui sap en quina escola de Manresa, Oviedo o Binissalem. I també, no ho oblidem, de tirar-li un cable als soferts mestres.

    Com tots els que, poc o molt, estem implicats en l’ensenyament, tenim una certa responsabilitat: Ens trobem davant d’un públic exigent, i no s’hi val dibuixar de qualsevol manera. Els nanos, aquestes esponges amb potes, assimilen qualsevol cosa que els crida l’atenció -per bé o per mal!-, en treuen partit i molt sovint ho arxiven en un racó del seu disc dur, de vegades per tota la vida. Jo recordo perfectament, encara ara, dibuixos dels meus llibres d’E.G.B!

Naturalment, per als il·lustradors també hi ha “llibres” i “llibres”. Els de llengua i literatura, per exemple, si l’editor et dóna prou llibertat, poden arribar a ser un caramel. I, si tens la sort de que et toca il·lustrar un text d’en Pere Calders, Tolkien, o Roald Dahl, t’ho pots arribar a passar bomba. Hi ha els llibres d’història, els de socials… A l’altra costat de la balança tenim els ossos: Els de religió, a mi em resulten especialment antipàtics.

Peces
“Penso i faig”, matemàtiques, 1er de primària. Editorial Teide.

Però, tot i que m’hi guanyo la vida, haig de ser-vos sincers; de vegades jo també penso que del llibre de text se’n fa un gra massa, i que les motxilles dels nanos no haurien d’anar tan plenes… ni les butxaques de les famílies, tan buides.

Anuncis