“Ginjolejant”

Gínjol

 

La Susana Peix és una d’aquelles persones que es lleven cada matí amb ganes de seguir pedalant per que la cultura d’aquest país nostre no s’aturi. De bicicletes en té unes quantes; és bibliotecària, escriptora i il·lustradora de literatura infantil i juvenil, i manté actiu -molt actiu!- un blog i un programa de ràdio sobre el tema, “Més content que un gínjol”. Tot plegat des de Vilanova i la Geltrú, que és on la vaig conèixer quan em va convidar al seu programa. Si teniu ganes d’escoltar-ho, aquí teniu l’enllaç:

Bilomba a la vista!!! amb Jordi Fenosa

Anuncis

La bleda i el cavallot

No hi ha gaires personatges femenins a “Bilomba a la vista!”. Ho admeto, i em sap greu. Els dos més importants són la Cornèlia i la Cecília, les filles fadrines dels ducs de Xirlet. Aquestes dues germanes són com el dia i la nit, la melmelada i l’allioli, la sardana i el rock. Mentre l’una excel·leix en l’art de la blederia , l’altra planta cara amb tots els ets i uts. Em direu que m’he anat d’un extrem a l’altre. Sí, i tant. Però, pots fer gaire res més, si ets una noia i t’ha tocat viure a la provinciana i resclosida ciutat de Vilabufa?

Les dues germanes s’assemblaven l’una a l’altra com un ou a una castanya. La filla gran, la Cornèlia, era dolça i refinada. Original com ella sola, havia rebutjat d’aprendre a tocar l’arpa o el clavecí, instruments ensopits que tocaven les senyoretes de l’alta societat, i s’havia convertit en una gran concertista de trompa. Ah, amb quina gràcia bufava! Com se li inflaven les galtes, ben bé com a un dels simpàtics batracis que estudiava el seu pare!

En canvi, la filla petita, la Cecília, era un cavallot. Es vestia com un home per practicar l’esgrima i el tir amb pistola, assistia a reunions amb filòsofs barbuts i amb poetes morts de gana i feia tota mena de coses impròpies d’una noia de casa bona, davant de la natural desesperació de la seva família. També li agradava burxar-me amb comentaris sarcàstics.

–Tustat, sou un babau i us deixeu prendre el pèl!

–Senyoreta Cecília, recordeu que sou una dama!”

Cecília 2