La bleda i el cavallot

No hi ha gaires personatges femenins a “Bilomba a la vista!”. Ho admeto, i em sap greu. Els dos més importants són la Cornèlia i la Cecília, les filles fadrines dels ducs de Xirlet. Aquestes dues germanes són com el dia i la nit, la melmelada i l’allioli, la sardana i el rock. Mentre l’una excel·leix en l’art de la blederia , l’altra planta cara amb tots els ets i uts. Em direu que m’he anat d’un extrem a l’altre. Sí, i tant. Però, pots fer gaire res més, si ets una noia i t’ha tocat viure a la provinciana i resclosida ciutat de Vilabufa?

Les dues germanes s’assemblaven l’una a l’altra com un ou a una castanya. La filla gran, la Cornèlia, era dolça i refinada. Original com ella sola, havia rebutjat d’aprendre a tocar l’arpa o el clavecí, instruments ensopits que tocaven les senyoretes de l’alta societat, i s’havia convertit en una gran concertista de trompa. Ah, amb quina gràcia bufava! Com se li inflaven les galtes, ben bé com a un dels simpàtics batracis que estudiava el seu pare!

En canvi, la filla petita, la Cecília, era un cavallot. Es vestia com un home per practicar l’esgrima i el tir amb pistola, assistia a reunions amb filòsofs barbuts i amb poetes morts de gana i feia tota mena de coses impròpies d’una noia de casa bona, davant de la natural desesperació de la seva família. També li agradava burxar-me amb comentaris sarcàstics.

–Tustat, sou un babau i us deixeu prendre el pèl!

–Senyoreta Cecília, recordeu que sou una dama!”

Cecília 2

Anuncis