Bilombes a ‘Faristol’

La revista Faristol ha publicat aquesta crítica a “Bilomba a la vista!”, -la primera que apareix, em penso- signada per en Joan Bustos.

Moltes gràcies!

http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_critiques.php?recordID=2870


imatges

Bilomba a la vista!

Bilomba a la vista! és un relat d’aventures que beu directament, sense amagar-se’n i sense complexos, d’històries clàssiques: hi trobem ecos de L’illa del Tresor, així com de qualsevol expedició present a les novel·les de Verne. Fenosa, factòtum del llibre (és també l’autor de les il·lustracions, clares i eficients, amb el pseudònim Tatay), hi afegeix un vessant volgudament humorístic realçat també pels dibuixos. 

Ras i curt: un jove científic pretén arribar a una mena d’El Dorado botànic per assolir prestigi i de passada impressionar la noia que estima. La bilomba deu ser una delikatessen, però la seva ingesta provoca, com ens queda prou clar al llarg del text, gasos a dojo.

Assumit de bon grat el tarannà que combina acció i humor, caldria mencionar algun aspecte discursiu susceptible de millora, i que caldria tenir en compte en eventuals continuacions. Per exemple: la narració comença amb una descripció divertidíssima de la nau pirata, per introduir tot seguit la veu narrativa (el jove científic). Els corsaris, però, no apareixen fins ben avançada la trama. Això podria despistar el lector poc expert.

Joan Bustos

 

 

Anuncis

A Blanes

 

Vaig anar ara fa uns dies a l’Escola Quatre Vents, de Blanes. En algun post anterior ja he dit que als il·lustradors ens agrada força, això d’escampar la boira. Massa hores tancats! I, és clar, passar de les quatre parets del meu estudi als quatre vents d’aquesta escola, ni fet a posta.

Quarts de nou del matí. Sóc davant del col·legi, i en pocs minuts el carrer passa de la tranquil·litat absoluta al brogit de cotxes i enrenou de mainada, per a calmar-se tot seguit. I jo allà, palplantat, ni pare ni nen. Espectador.

Entro a l’escola i al cap d’una estona ja sóc davant dels nens i nenes de tercer, xerrant pels colzes. Després arribaran els de quart, tot plegat un parell d’hores desvetllant alguns dels “secrets” de la meva feina. Els mostro imatges que porto preparades i omplo de gargots el gros full de paper que les professores m’han preparat. Parlem -ells i jo- de com dibuixo, amb quins materials, de com es fa un llibre i la gent que hi participa. Del que a ells els agradaria fer -sempre surt el tema “què volem ser quan siguem grans”- de Don Quixot, Sancho i Dulcinea -centenari d’en Cervantes!- i de moltes més coses.

Gràcies i fins sempre, escola Quatre Vents!

04 Blanes 19-4-16