Sant Joan les Fonts

Ja he explicat en algun altre post que les visites a les escoles són per a mi l’excusa perfecta per a sortir del meu cau-estudi i voltar. Em trobo amb alguns dels meus lectors, xerro pels colzes de la meva feina i encara puc dir que treballo.

Ara fa pocs dies vaig anar a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. M’esperaven a l’escola Castanyer. Hi arribo de bon matí. Creuo el Fluvià, que baixa entre arbres i pedres polides. I, a prop de l’església, l’escola, amb un gran pati i amb arbres que comencen a florir.

DSC00545 22
Tots molt atents. Quin “lujo”!

Visito les aules de cinquè i sisè. Parlo amb els nois i les noies del treball d’il·lustrador i acabo fent alguns dibuixets, per no perdre el costum. Igual com m’he trobat en molts d’altres col·legis, en aquesta escola un grup de professors motivats i pencaires està aconseguint que els nanos trobin el gust i l’hàbit per la lectura. És una feina de picar pedra, però dóna fruits.

Tura
Un dels molts dibuixos, tots fantàstics, que em van fer. Aquest és de l’Abril. “Espero que tu també compleixis els teus somnis”, diu. No puc demanar més.

Al grup de cinquè, quan els pregunto quin personatge de la novel·la volen que els faci, es produeix una multi-divisió d’opinions: me’ls demanen gairebé tots! A “Bilomba a la vista!”, hi ha uns protagonistes i, com sol passar, un considerable nombre de secundaris, d’aquells que al cinema en diuen “actors de repartiment” i que deixen més petja del que sembla. Doncs també es mereixen el seu petit moment de fama. Acabem fent una votació a mà alçada i guanya en Sam Moc-sec, l’estrafolari pidolaire.

Doncs, vinga, nois i noies de l’escola Castanyer, un pot d’olives per al pobre Sam!

Anuncis