Columna de fum

001

La tarda era de les de suar la cansalada. Ja feia un parell d’hores que la Mar i en Ximo s’avorrien a l’alt de la Figuera, fent com que vigilaven els turons de la serra de Molins. Grupets de turistes anaven i venien pel corriol que baixava a cala Tomeu, suats, contents i colrats pel sol. En Ximo escoltava música amb l’iphone, arrepapat al seient del cotxe amb la seva vella gorra grisa caient-li sobre els ulls. La Mar, mentrestant, s’estava sota un pi en una cadira plegable, amb els binocles a la falda i un dels seus llibrots a les mans. De tant en tant s’alçava a estirar les cames, donava un cop d’ull als cims del roc Farré i del puig Aliu, als camps del mas del Roure, o la feia petar una estona amb els guiris. Res, la rutina de la vigilància d’estiu.

Quan vaig escriure això corria -és un dir- la primavera del 2010. La crisi anava forta. Vaig haver de començar a alternar altres feines amb la de dibuixant, ves quin remei, alhora que començava a escriure. Durant els mesos d’estiu treballo com a vigilant forestal. Del pinzell i l’ordinador a les botes de muntanya i els binocles. Bé. Sempre m’ha agradat el bosc i la seva gent. 

ADF 2013
La pick up de color groc, un dels protagonistes de la història.

Així, assegut sota un pi, sentint el xerric de les cigales, vaig començar el que després ha estat la meva segona novel·la, “Columna de fum”. Quasi vuit anys de gestació, això sí que és prendre-s’ho amb calma.

El llibre parla dels incendis, del bosc mediterrani i de la gent que en viu. De joves que fan la seva primera feina sense tenir ni idea de què volen fer a la vida. D’egoistes i de generosos, de rucs, de guiris, de germans, de bombers, de pagesos i d’especuladors. De què estem fent amb el nostre paisatge, de si podem viure barallats amb la natura, tot i que en formem part. El publica Animallibres a la col·lecció L’isard.

       -De mosques i de feina, sempre n’hi ha massa! –va dir en Ximo, arrodonint en una sola frase bona part de la seva filosofia. –Mar, tu no saps divertir-te! Vas sempre amb aquests llibrots amunt i avall, pensant en la feina i en els mals del món!

Agost2010 Adf

L’estiu i el pactant

Cob.jpg

Imagineu-vos que sou un nen a qui el seu pare depre i acabat de divorciar ha arrossegat fins a Sant Gregori de Mar, el poblot més avorrit del món, on es suposa que haureu de passar les vacances d’estiu. 

La Burilles
L’hostal Ca la Burilles és l’hotel més cutre de tot Sant Gregori, que ja és dir.

fff

I que, un cop allà, coneixeu en Flopp, el pactant, una mena de dimoniet pelut que us ofereix un pacte. Un pacte molt especial que no podreu rebutjar, perquè serà la salvació d’un ensopiment mortal.

 

D’això i de moltes més coses va “Una setmana endimoniada”, la darrera novel·la que ha escrit en Rubèn Montañá i que jo he il·lustrat.

El fill Burilles

Amb en Rubèn és el primer cop que hi col·laboro. I ja tocava, per que en Rubèn i jo, com us ho diria… resulta que tots dos pertanyem a la mateixa tribu, un peculiar grupet de dibuescriptoactors i d’altres personatges.

Taula.jpg
Amors d’estiu “congelats”.

Però és un bon noi, eh? I és un escriptor terriblement imaginatiu i divertit, a qui sembla que no se li esgoten mai les idees. Ja us dic jo que a ell no li cal pactar amb cap dimoniet. 

Ah, el llibre l’ha publicat l’editorial Barcanova!