Biblioteques secretes

Coberta La Goma Maligna

 

L’Aina tenia els cabells rogencs com una pastanaga, i els rínxols li queien damunt del front. La cara pigallada i el somriure fàcil la feien especial, tot plegat li donava un toc de picardia.

Estava embadalida contemplant un cartell nou, molt gran, clavat damunt la paret d’una casa deshabitada.

01 Goma

 

 

Una biblioteca secreta i una colla de personatges que tenen la missió de defensar els llibres. Dues nenes, un nen i una tortuga els ajudaran a plantar cara a un enemic terrible.

    La Goma Maligna és el títol del preciós conte que ha escrit la Rosa Casanovas i que jo he tingut el gust d’il·lustrar. Una història de misteri i de màgia a l’entorn dels llibres i de la gent que els estima.

Anuncis

Viatge al país de Piok

 

L’Hèctor té gana. És l’hora de sopar. Baixa al jardí. El seu pare està mig abocat al compostador, remenant dins d’aquella espècie de bidó que és com un catàleg dels bitxos més repugnants que s’han inventat.

-Ei!- el saluda l’Hèctor. L’home s’incorpora. Sembla preocupat.

-Hola, Hèctor! ostres, aquest any hi ha menys cucs de terra que l’any passat! Ja es veu que no la vaig encertar amb l’equilibri carboni-nitrògen!

-Uau…- diu l’Hèctor, traspuant entusiasme.

Per a l’Hèctor és incomprensible que el seu pare trobi fascinant un dipòsit de plàstic ple de cuques llefiscoses que es cruspeixen les deixalles de la cuina. Però, que l’objectiu d’aquesta activitat sigui aconseguir una vulgar terra de jardí com la que es pot comprar en qualsevol garden center, això ja li sembla delirant. Les altres manies amb que el seu pare omple el temps lliure no són gaire millors; col·lecciona joguines velles i mira telesèries del temps de la caspa.

-D’això… tenim previst sopar, o alguna cosa semblant?- demana l’Hèctor.

-Sopar? ah, no ho sé. Pregunta-li-ho a la teva mare.- Li respon el pare, de mala gana.

-I, la mama, on és?

-A dins, suposo. Badant pel Facebook, per no perdre el costum.

Compost cucs.jpg

 

Ser l’empollón de la classe no mola gens. I si, a més, la teva mare és a l’atur i s’ha tornat addicta al Facebook, el teu pare va a la seva bola, i l’únic amic que tens és tan friqui com tu, què et queda? Bé, sí, hi ha l’avi i el gos… i també pots escriure un blog!

Això és el que fa l’Hèctor Sala. El seu blog és diu Viatge al País de Piok . En ell hi aboca tot el que li passa i el que li agradaria que passés. Al seu món hi ha gent que és transparent, el president és un gos, hi ha uns ocells que persegueixen als lladres, els famosos desitgen deixar de ser-ho…

Viatge al país de Piok és la meva tercera novel·la. La vaig escriure l’estiu del 2016, com aquell qui diu d’una tirada. Encara no s’ha publicat, però tot arribarà.

Columna de fum: ‘making of’

002

Les primeres notes preparatòries de Columna de fum daten de l’any 2010. Això vol dir, primer: que sóc mooolt lent escrivint. O, més aviat, que sóc un individu mandrós, dispers i cagadubtes. Segon: que el meu ordinador s’ha convertit en un calaix de sastre ple de textos descartats, versions infumables de capítols del llibre i fotos i documents arreplegats d’aquí i d’allà que suposadament havien de tenir alguna utilitat.

Aquí en teniu una petita mostra. Algunes d’aquestes fotos són meves, d’altres són trobades a Google i en desconec l’autor.

adf 2013 004
La pick up. Me l’estimo gairebé tant com en Ximo.

03
Un hidro ‘Canadair’ en plena feina.

Agost2010 015.jpg

-Mar, fotem al camp d’aquí. Aquesta calda no es pot aguantar! Anem a fer un volt fins al mas Martí, que allà tindrem ombra i s’hi estarà de conya! Capítol 1.

Mapa
Mapa de l’autèntica i genuïna serra de Molins amb -més o menys- totes i cadascuna de les peripècies que es descriuen al llibre.

Agost2010 046.jpg

Sorpreses, no van poder fer més que mirar-se aquella família porquina que feia la seva ruta passant d’elles. Capítol 15.

Tolstoi.jpg
En Tolstoi, nom que, com potser sabeu, està inspirat en un famós futbolista que juga al Liverpool.

 

Columna de fum

001

La tarda era de les de suar la cansalada. Ja feia un parell d’hores que la Mar i en Ximo s’avorrien a l’alt de la Figuera, fent com que vigilaven els turons de la serra de Molins. Grupets de turistes anaven i venien pel corriol que baixava a cala Tomeu, suats, contents i colrats pel sol. En Ximo escoltava música amb l’iphone, arrepapat al seient del cotxe amb la seva vella gorra grisa caient-li sobre els ulls. La Mar, mentrestant, s’estava sota un pi en una cadira plegable, amb els binocles a la falda i un dels seus llibrots a les mans. De tant en tant s’alçava a estirar les cames, donava un cop d’ull als cims del roc Farré i del puig Aliu, als camps del mas del Roure, o la feia petar una estona amb els guiris. Res, la rutina de la vigilància d’estiu.

Quan vaig escriure això corria -és un dir- la primavera del 2010. La crisi anava forta. Vaig haver de començar a alternar altres feines amb la de dibuixant, ves quin remei, alhora que començava a escriure. Durant els mesos d’estiu treballo com a vigilant forestal. Del pinzell i l’ordinador a les botes de muntanya i els binocles. Bé. Sempre m’ha agradat el bosc i la seva gent. 

ADF 2013
La pick up de color groc, un dels protagonistes de la història.

Així, assegut sota un pi, sentint el xerric de les cigales, vaig començar el que després ha estat la meva segona novel·la, “Columna de fum”. Quasi vuit anys de gestació, això sí que és prendre-s’ho amb calma.

El llibre parla dels incendis, del bosc mediterrani i de la gent que en viu. De joves que fan la seva primera feina sense tenir ni idea de què volen fer a la vida. D’egoistes i de generosos, de rucs, de guiris, de germans, de bombers, de pagesos i d’especuladors. De què estem fent amb el nostre paisatge, de si podem viure barallats amb la natura, tot i que en formem part. El publica Animallibres a la col·lecció L’isard.

       -De mosques i de feina, sempre n’hi ha massa! –va dir en Ximo, arrodonint en una sola frase bona part de la seva filosofia. –Mar, tu no saps divertir-te! Vas sempre amb aquests llibrots amunt i avall, pensant en la feina i en els mals del món!

Agost2010 Adf

L’estiu i el pactant

Cob.jpg

Imagineu-vos que sou un nen a qui el seu pare depre i acabat de divorciar ha arrossegat fins a Sant Gregori de Mar, el poblot més avorrit del món, on es suposa que haureu de passar les vacances d’estiu. 

La Burilles
L’hostal Ca la Burilles és l’hotel més cutre de tot Sant Gregori, que ja és dir.

fff

I que, un cop allà, coneixeu en Flopp, el pactant, una mena de dimoniet pelut que us ofereix un pacte. Un pacte molt especial que no podreu rebutjar, perquè serà la salvació d’un ensopiment mortal.

 

D’això i de moltes més coses va “Una setmana endimoniada”, la darrera novel·la que ha escrit en Rubèn Montañá i que jo he il·lustrat.

El fill Burilles

Amb en Rubèn és el primer cop que hi col·laboro. I ja tocava, per que en Rubèn i jo, com us ho diria… resulta que tots dos pertanyem a la mateixa tribu, un peculiar grupet de dibuescriptoactors i d’altres personatges.

Taula.jpg
Amors d’estiu “congelats”.

Però és un bon noi, eh? I és un escriptor terriblement imaginatiu i divertit, a qui sembla que no se li esgoten mai les idees. Ja us dic jo que a ell no li cal pactar amb cap dimoniet. 

Ah, el llibre l’ha publicat l’editorial Barcanova!