Per molts Sant Jordis

Sant Jordi, patró dels autors que voltem per les escoles. Els que escrivim, il·lustrem i defensem els nostres llibres. Ens agrada, i molt, anar a veure als nens i nenes que han llegit els nostres llibres, els han remenat, gaudit, han xerrat sobre ells i després tenen ganes de conèixer al personatge que ha posat aquelles lletres en fila índia, com formigues, fins que han format una història amb cara i ulls, i que ha fet aquells dibuixos que acompanyen la història, la complementen, la il·lustren. Nosaltres, els autors.

Per molts Sant Jordis!

20180429_132326
En Dragonet. Me’l van regalar, i ara em farà companyia al meu estudi. Maco, eh?

Gràcies a vosaltres: Escola Sant Jordi de Montmeló, escola Madrenc de Vilablareix, col·legi Sant Jordi de Pineda de mar, col·legi Abel Ferrater de la Selva del camp, col·legi Els costarets de Sant Pere de Ribes, sou molt grans!

Anuncis

Corrandes dels pets

Corranda 1.jpg

Amb aquestes corrandes fetes expressament per a la meva visita em van sorprendre ara fa uns dies els nens i nens de 5è i 6è de la ZER Les Salines. N’hi havia més, això només és una part!

I és que he començat de nou a voltar per les escoles d’aquest país nostre. Un país que viu trist, revoltat, indecís. O potser que desperta, si ho voleu veure així. La gent es continua llevant pels matins i anant a feinejar, potser més emprenyats, més cansats o més decidits. Els dibuixants i els escriptors ens asseiem davant dels nostres ordinadors, les mestres obren les aules de bon matí i donen el bon dia a les mainades, que a poc a poc van entrant en mons que encara no sospiten.

Jo arribo a les escoles i hem trobo amb aules plens de nens i nenes que han llegit ‘Bilomba a la vista!’ i que em reben sempre – això haig de dir-ho- expectants i il·lusionats.

Cervelló 2018.jpg
En Bernat Tustat, amb bilomba inclosa, dibuixat per l’Adriel

En Bernat Tustat, la Trumfa Marinera, els bilombos i la resta de personatges del llibre ja formen part del seu arxiu íntim i personal. I els seus treballs i els dibuixos que em regalen, del meu.

Moltes gràcies, escola SAFA de La Llagosta, ZER Les Salines (d’Agullana, Biure i Boadella) i escola Nova de Cervelló!

Corranda 2

Dedicatòria

Són llibres una mica gastats, de vegades un pèl rebregats i tot. Han suportat llargues estones dins de les motxilles, ficats en calaixos, entaforats entre d’altres llibres, bocates, bolígrafs i capses de colors… fins que arriba el moment de la lectura, sovint en veu alta, a la mateixa classe. Les mans del propietari passen les pàgines, no sempre acuradament… de vegades -així m’agrada pensar-ho- amb un pèl d’impaciència per saber com continua la història. Trobaran les bilombes? Els descobrirà el coronel Foster? Aconseguirà en Bernat tornar sencer a Vilabufa?

Son llibres llegits, viscuts, si voleu.

Ah, em descuidava d’un detall. El nom. Orgullosament, o de forma discreta, l’amo de cada exemplar ha estampat el seu nom a la coberta o a les guardes; a llapis, retolador, imprès en una etiqueta adhesiva, amb decoracions de coloraines. Això fa que aquest llibre comenci a ser una peça única que formarà part de la petita biblioteca d’aquell nen o nena, qui sap si durant molts anys.

Quan acabo la xerrada, una pila de llibres m’espera damunt d’una taula. Són els llibres dels nens. És el moment del “ritual”: La dedicatòria.

Per mi és obligat acompanyar la frase habitual d’un dibuixet. Ja ho sabeu, sóc un dibu-escriptor! Dibuixo en Bernat saludant, o el calamar Aureli, o potser la Cecília… i després, sovint hi escric:

Moltes gràcies, Laia. ( o Joan, o Kevin, o Diana, o Carles, o Fátima, o Cristina, o…)

Espero que tu també trobis la teva bilomba!

01

Us adjunto l’enllaç amb les fotos que van fer les mestres de la ZER Requesens, la darrera escola que he visitat al llarg d’aquest atapeït curs i on, com a totes les altres escoles on hi he estat, em van tractar estupendament i m’ho vaig passar genial.

https://agora.xtec.cat/zer-requesens/general/ens-ha-visitat-en-jordi-fenosa-tatay/

Salut i llibres!

011
Entrar en una escola i trobar-te amb això… et fa un “subidón”!

ZER Garrigues Altes

Hi ha un munt d’escoles escampades arreu del país (afortunadament), i n’hi ha de molts tipus, formes i colors, però hi ha una mena d’escola que a mi em té el cor robat. És la que es coneix com escola rural i que s’anomena administrativament ZER, (vol dir Zona escolar rural, per si encara no ho sabíeu). Sovint es tracta de dues o tres escoles de pobles petits que es coordinen entre elles per tal de compartir serveis, instal·lacions o fins i tot la feina d’alguns mestres.

ZER Garrigues Altes.jpg

Poc abans de les vacances de Setmana Santa vaig tenir la sort de que em convidessin a visitar un d’aquests grups d’escoles, concretament la ZER Garrigues altes, situada a la comarca de les Garrigues i formada per les escoles L’Espígol, de Juncosa, i la de El Soleràs.

Ens van rebre, al grup que érem, gairebé tots els mestres i alumnes, que aquell dia es reunien a Juncosa per tal d’acomiadar el trimestre. Ho feien amb una jornada d’Animació Lectora, un dia dedicat a parlar de llibres i dibuixos. Tot plegat enmig d’un paisatge d’oliveres i de camps florits, amb piu-pius d’ocell i la fressa d’algun tractor que anava a feinejar.

En aquest ambient venia molt de gust xerrar, dibuixar i escoltar als nens i nenes que s’havien llegit Bilomba la vista!, animats, un cop més, per un grup de mestres convençuts del valor de la lectura.

06 ZER Garrigues.jpg
Aquí estem fent una ganyota de porc bilomber. Fins i tot grunyim: Grrooomf..!

Vaja, que vam passar un matí genial, rematat amb una coca de recapte per llepar-se’n els ditots..!

Segones parts…

Hi haurà segona part de “Bilomba a la vista!”? Si això depèn dels lectors, hauria de dir que sí. Aquest tema sembla inevitable cada cop que parlo amb els nens i nenes que s’han llegit el llibre.

Palau-solità 3
Fent les dedicatòries, amb dibuixet inclòs. Poques feines faig tan feliç com aquesta!

A l’escola Pompeu Fabra, de Pont de Vilomara, vam parlar força estona de la feina d’il·lustrador i de cóm va ser que un bon dia em vaig plantejar dedicar-m’hi, en comptes de seguir amb la meva idea de fer-me veterinari. Però, el tema segona part va acabar sortint, ja ho crec que sí.

També en vam parlar a l’escola Palau, de Palau-Solità i Plegamans. En aquesta escola fins i tot em van fer una mica de “pluja d’idees” sobre el que li pot succeir a la Cecília i a en Bernat en una possible continuació de les seves aventures bilomberes. Algunes lectores tenien molt clar que la nostra parella protagonista abans tindria un fill que collirien bilombes de l’arbre. Fins i tot hi apuntaven possibles noms per a la criatura; Pol, o Narcís. Mira, tu!

Alguns, més nois que no pas noies, anaven en una altra direcció: per què no hi poso batalles, a la segona part? per què els pirates de La Trumfa no li planten cara al coronel Foster i a la seva fragata a canonades?

Palau-solità 4

Històries familiars o sang i fetge? Hi hauré de pensar!

Sant Joan les Fonts

Ja he explicat en algun altre post que les visites a les escoles són per a mi l’excusa perfecta per a sortir del meu cau-estudi i voltar. Em trobo amb alguns dels meus lectors, xerro pels colzes de la meva feina i encara puc dir que treballo.

Ara fa pocs dies vaig anar a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. M’esperaven a l’escola Castanyer. Hi arribo de bon matí. Creuo el Fluvià, que baixa entre arbres i pedres polides. I, a prop de l’església, l’escola, amb un gran pati i amb arbres que comencen a florir.

DSC00545 22
Tots molt atents. Quin “lujo”!

Visito les aules de cinquè i sisè. Parlo amb els nois i les noies del treball d’il·lustrador i acabo fent alguns dibuixets, per no perdre el costum. Igual com m’he trobat en molts d’altres col·legis, en aquesta escola un grup de professors motivats i pencaires està aconseguint que els nanos trobin el gust i l’hàbit per la lectura. És una feina de picar pedra, però dóna fruits.

Tura
Un dels molts dibuixos, tots fantàstics, que em van fer. Aquest és de l’Abril. “Espero que tu també compleixis els teus somnis”, diu. No puc demanar més.

Al grup de cinquè, quan els pregunto quin personatge de la novel·la volen que els faci, es produeix una multi-divisió d’opinions: me’ls demanen gairebé tots! A “Bilomba a la vista!”, hi ha uns protagonistes i, com sol passar, un considerable nombre de secundaris, d’aquells que al cinema en diuen “actors de repartiment” i que deixen més petja del que sembla. Doncs també es mereixen el seu petit moment de fama. Acabem fent una votació a mà alçada i guanya en Sam Moc-sec, l’estrafolari pidolaire.

Doncs, vinga, nois i noies de l’escola Castanyer, un pot d’olives per al pobre Sam!

A l’escola Sant Pau de Figueres

No hi ha història, il·lustrada o no, sense personatges. Explicar una mica quins són els trucs que utilitzo per a crear els meus personatges és una de les coses que més m’agrada fer quan visito una escola. Com la que vaig tenir la sort d’anar a veure ara fa uns dies, a Figueres: el CEIP Sant Pau.

Parlar de l’ofici d’un mateix és una mica com explicar batalletes, que no acabaries mai… bé, ja porto força anys il·lustrant llibres, -escrivint-ne, pocs- i això dóna per molt. Per sort, els nois i les noies de cinquè i sisè amb qui vaig compartir una bona estona em van fer moltes preguntes. Algunes no gaire fàcils de respondre!

st-pau-1
Personatges en acció. Quin penseu que és el més llest? i el més dolent?

st-pau-5
Els del WhatsApp es pensen que han inventat alguna cosa…

Potser alguns d’aquests nanos es dedicaran un dia a dibuixar, o a escriure. Llavors, potser alguns es recordaran d’aquella tarda de febrer en que un dibuixant xerraire els va visitar a la seva classe.

Facin el que facin, ells mateixos seran els personatges que protagonitzaran les seves pròpies històries. Endavant, teniu moltes pàgines per omplir!